La decadència econòmica del Barça a l’últim lustre (1/3)

Venien com l’aposta segura, com un grup de gent influent, preparada i competent, com l’equip que havia de capitalitzar els nombrosos encerts de les anteriors juntes de Laporta i rendibilitzar la imatge d’un club que disposava de la millor generació futbolística de la història.

Coneixedors dels potencials riscos que una mala gestió econòmica podia comportar a les finances personals dels directius, els primers anys de la junta que liderava Sandro Rosell van ser destinats a prendre decisions dràstiques per alleugerir les opex (despeses operatives) i maximitzar així els beneficis per tal d’extingir la obligatorietat de prestar aval. En aquest camí es van prendre decisions impopulars, com defenestrar a l’equip amateur de beisbol (el manteniment no arribava ni el 0,07% del pressupost anual del Club) o altres més simbòliques, com el famós affairedels tòners d’impressora.

Estancament dels ingressos ordinaris

En els últims tres exercicis (temporades 11/12 a 13/14), els ingressos – sense incloure els extraordinaris, com la venda de jugadors, que no poden comptuar-se mai a efectes d’anàlisi – s’han estancat sobre els 480M €. Aquests ingressos inclouen el contracte amb Qatar, que va començar sent un vincle amb una fundació i va acabar sent-ho amb una companyia comercial els amos de la qual tenen, pel que sembla, certes simpaties amb el món del terrorisme islàmic.

L’acord amb Qatar és probablement el més lucratiu si s’analitza de forma aïllada (sense comptar Nike i TV), però els números demostren que l’efecte crowding out sobre la resta de patrocinadors i partners estratègics ha estat devastador per al poder comercial del club. Sent Qatar el gran beneficiari dels actius comercials (samarreta, estadi, anuncis televisius, billboards, revista del Club i qui sap què més), la resta de partners o bé han hagut d’abandonar per incompatibilitat (Turkish Airways) o bé han disminuït la seva aposta pel Barça. No és casualitat que les samarretes de les seccions s’hagin emplenat a mitja temporada amb el logotip de la Fundació FC Barcelona.

Els ingressos de màrqueting de la temporada 2013/14 han disminuït en 3M € respecte a l’exercici anterior, i això malgrat haver establert nombrosos acords menors i d’haver convertit una samarreta històricament impol·luta en un tauler de classificats. No hi ha presentació d’acord comercial que no giri al voltant dels valors compartits entre anunciant i anunciat, fet més que discutible: Quins valors comparteix el FC Barcelona amb una marca de desodorant de peus?

No hi ha excuses que valguin: heretant el millor equip de la història, sense el pretext de la crisi i tenint en compte la inflació, no hi ha dubte que el Barça està ingressant cada any menys … i cada vegada gasta més.

Pau Fernández
(@Paufernandez13)

Article publicat originalment a www.racoblaugrana.com el 02/04/2015

Los comentarios están cerrados.