A tots ens ha passat

Un dia es va espatllar l’ascensor de casa. Com en qualsevol comunitat de propietaris, es va convocar una reunió per estudiar els pressupostos de reparació.El president va presentar un pressupost de 57.000€ que ens va semblar força adequat a tots, tot i que les obres ens va dir que s’allargarien fins passat l’estiu.

Des d’aleshores tenim un nou porter, l’Andreu. Era secretari d’un dels amos de l’empresa de reparacions, i va venir a presentar-nos el pressupost en nom de l’empresa. És una mica estrany que aquest nano treballi ara a la Comunitat de porter, perquè hi tenim porter automàtic, càmeres de seguretat, i serveis de neteja. No sabem massa bé què hi fa, amb nosaltres.

Va ser ell qui a a l’octubre, amb l’ascensor nou instal·lat i preparats per fer el tancament del trimestre, ens va explicar que a l’empresa de reparacions només havien cobrat 17.000€ per la reparació, quan a nosaltres el president ens havia dit (i així constava als comptes de la comunitat), que l’obra costaria 57.000€.

Sorpresos, vam preguntar al president sobre aquesta quantitat, i ens va comentar que era la correcta, que al final havia quedat en 57.000€, i se’ns va treure de sobre.

La comunitat de propietaris davant dels dubtes va posar una demanda al president per apropiació indeguda, ja que si els tècnics deien haver cobrat 17.000€ i resulta que finalment la comunitat en va pagar 57.000€, era evident que allà ballaven 40.000€.

Què havia passat? On eren els 40.000€ restants. Se’ls havia endut el president?

En el decurs de la querella vam arribar a saber que realment la empresa de reparacions havia cobrat els 17.000€ que ens havia dit l’Andreu, però també 29.000€ més en diversos contractes de manteniment d’instal·lacions que ni tan sols teníem a l’edifici!! Diuen que aquests contractes es van fer perquè sinó l’empresa de reparacions no ens garantia poder fer la reparació prou ràpida i ben feta.

El veí del 4rt, que és advocat, diu que aquests contractes tenen tota la pinta de ser falsos, ja que a l’empresa de manteniment no li hem vist el pèl per la Comunitat des que van acabar la instal·lació de l’ascensor. Diu que el president i un veí que l’ajudava amb les tasques de la comunitat potser aniran a petar a la presó ja que això de contactar serveis que no es presten, i fer-ho encobertament, no és gaire correcte. Ja ens hem fet a la idea que ens tocarà arreglar-ho, pagant, com sempre.

També vam saber durant el desenvolupament de la querella que la instal·lació es podia haver fet passat l’estiu per 17.000€, però que el president va decidir avançar-la al més de Juny perquè la veïna del 8è, que ja és gran, li havia demanat que, si us plau, li fes el favor d’avançar-ho. Si que és cert que feia falta, l’ascensor… Però potser si esperàvem a passar l’estiu, amb els 40.000€ que ens haguéssim estalviat per haver fet la reparació més tard haguéssim pogut arreglar també la façana, que bona falta li feia.

Ara tenim l’ascensor, si, i dels bons. Però no sabem ben bé ni a quin preu l’hem pagat, ni si ho hem fet ben fet, ni perquè el president no ens ho va voler explicar des del primer dia. Som la riota del barri, i el pitjor del cas és que segur que encara ens tocarà pagar alguna cosa més.

El que si que sabem és que, quan ens ha passat a nosaltres, amb els nostres calers, hem corregut a reclamar justícia i que el president rendís comptes a la Comunitat.

Artícle publicar originalment a www.racoblaugrana.cat el 21/04/2015

Los comentarios están cerrados.